Així, com ja s’ha esmentat, aquesta part de l’assignatura ha estat destinada a aprendre a ser crítics i reflexius amb les noves tecnologies dirigides als infants, tant des del punt de vista educatiu com lúdic. A més, hem estat conscients de la importància que té la formació en medis tecnològics (moodle, blogs, jclic’s, etc.) per part del professorat, ja que, actualment, l’educació s’està impartint, cada vegada més, a través d’aquest medi de forma majoritària.
Les tecnologies en l’educació, un canvi en la metodologia d’ensenyament i aprenentatge
Com es pot observar, des de fa anys, s’han produït una sèrie de canvis molt importants en l’àmbit educatiu, com a conseqüència de l’aparició de la nova Societat de la Informació i de la Comunicació. Així, des de la perspectiva educativa, s’està produint un canvi en la manera d’ensenyar, passant d’una ensenyança tradicional, en la qual la funció principal del mestre és la d’ensenyar i la del nen d’aprendre i memoritzar, a un aprenentatge més comunitari, on pren una màxima rellevància la interacció entre alumnes i les noves tecnologies.
Amb aquesta nova manera d’ensenyar es pretén fer us de les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) però, no només com un simple complement a l’ensenyança tradicional, sino com una via innovadora que, integrant les tecnologies al currículum, s’aconsegueixi millorar els processos d’ensenyament i d’aprenentatge i el nivell educatiu dels infants.
A aquest respecte, i tal com s’ha esmentat a l’aula, el canvi no ha de suposar únicament en canviar el paper i el llapis per l’ordinador i la impressora sino en la forma en la que s’utilitzen les noves eines.
Poden afirmar que l’ensenyança a través de les tecnologies també suposa un canvi profund en la metodologia d’ensenyament, que no consisteix simplement en utilitzar les eines amb mètodes tradicionals, ja que permet ajustar-se a les necessitats individuals dels infants, a través de la interacció, creant un nou marc de relacions, fomentant el treball col·laboratiu i, sobretot, oferint una metodologia més flexible, que permet ajustar-se a la diversitat i a les necessitats educatives especials de cada alumne/a.
Aquesta nova metodologia educativa ha d’anar acompanyada, a la vegada, d’un canvi en les funcions i rols del professorat. Així doncs, aquests han de realitzar una formació continuada i permanent ja que és l’única manera d’enfrontar-se als continus canvis que es van produint en les noves tecnologies. A més, aquesta formació continuada és necessària també per estar sempre avançats en vers els coneixements dels alumnes ja que aquests conviuen amb elles de manera diària i des d’edats ben primerenques.
Així, un dels principals objectius, entre d’altres, que els docents han de portar a terme, és l’adquisició i assoliment, per part de l’alumnat, d’unes capacitats i coneixements necessàries per poder treballar amb les noves tecnologies de la informació i de la comunicació. D’aquesta manera, aquests hauran d’ensenyar-los a saber utilitzar les principals eines d’Internet i a conèixer les característiques bàsiques dels ordinadors.
A més, una altra capacitat que els docents han d’ensenyar als alumnes és saber trobar la informació adequada a les seves necessitats i que aquests sàpiguen avaluar la qualitat i veracitat d’aquesta. Aquesta és una habilitat molt important que els infants han de desenvolupar ja que en la xarxa d’Internet hi han milers de continguts, molts dels quals no són adequats per les edats dels alumnes. En aquest punt sorgeix la qüestió que tants docents i persones que treballen amb nens i nenes sempre es pregunten: hem de posar limitacions als infants per tal que no accedeixin a determinada informació no adequada per ells o, al contrari, hem de donar-los una total llibertat?
Tal com vam debatre a l’aula, si a un nen li poses limitacions i li prohibeixes accedir a determinats continguts, aquest sempre tindrà més curiositat i d’una forma o l’altre aconseguirà accedir-hi sense cap tipus de coneixement sobre el que és adequat o no per ell. D’aquesta manera, com a futura docent, crec que és més idoni explicar i ensenyar a les alumnes i els alumnes tot el món de possibilitats que ofereix la xarxa, i les tecnologies, en general, però, a la vegada, mostrar-los i ensenyar-los que hi ha determinats continguts que no són adequats per ells. Això fa possible que els alumnes manifestin una major confiança i et preguntin a l’hora de visitar un contingut o l’altre encara que, al final, acabin fent la seva voluntat.
