Blog reflexiu

La visió de Disney sobre la infància

Una altre tema del que hem tractat a l’aula ha estat de la visió que té Disney sobre la infància, qüestió que mai abans m’ havia plantejat. Així, com a espectadora assídua de pel·lícules Disney durant tota la meva infància, la meva visió sobre aquestes pel·lícules era totalment positiva o, inclús, idealitzada, en el sentit que mostren un món ideal del qual tots volem formar part. Un món en el que una noia, sempre ideal, tan per dins com per fora, espera que la seva vida remunti, simplement, amb l’aparició d’un “príncep blau”, que farà de la seva vida un conte de fades. Un món, que per sort o per desgràcia, no existeix.

El fet de criticar les pel·lícules de Disney va formar un revol a l’aula ja que tots els alumnes i les alumnes, que ara estan entre la vintena i la trentena, s’han “empapat” d’aquestes pel·lícules durant tota la seva infància. Suposo que la raó recau en que a tots ens sembla que aquestes pel·lícules reflexen la bondat i la puresa, qualitats que s’haurien de fomentar en la societat actual, entre d’altres raons.

Així doncs, a partir de les reflexions extretes a l’aula sobre la idea que té Diney de la infància i de la societat en general, i de la visualització d’algunes d’aquestes pel·lícules, com Bambi i El rei lleó, la meva idea sobre el missatge que transmeten aquestes ha canviat. D’aquesta manera, m’he adonat que transmeten un únic rol per la dona i per l’home. Així, com podem observar, en la majoria de pel·lícules la dóna surt representada com permissiva i obedient, s’orienta a l’amor i el matrimoni, cuida de la casa, es preocupa pels fills i, en alguns casos, és la nena innocent o la dóna malvada.  Aquest rol queda plasmat en pel·lícules com El rei lleó on l’actitud de les lleones és sumisa i són incapaces de fer alguna cosa quan Scar, el rei dolent, pren el poder, o en Aladino, on Jazmín es converteix en objecte de desig del protagoniste per la seva bellesa i condició social.

Pel que respecta als homes, aquestes pel·lícules els representen com els individus més forts, els que treballen i porten els diner a casa, els que protegeixen a les dones, tal i com podem observar en pel·lícules com la Bella dorment on Gaston, pretendent de Bella, intenta que aquesta es casi amb ell utilitzant les seves armes d’home, és a dir, exhibint la seva bellesa i fortalesa. Aquests rols preestablerts d’homes i dones són erronis si tenim en compte en quin moment de la història estem vivint. En l’actualitat, ens trobem davant d’una societat canviant en que tant les dones com els homes porten a terme molt diversos rols i no només els que es representen en les pel·lícules. Això fa que els infants es facin una idea equivocada dels rols que realitzen els homes i les dones i idealitzin el model d’home fort i amb bellesa física i a la dona bonica, permissiva i que s’enamora amb facilitat.

També podem remarcar que en aquestes pel·lícules es poden observar aspectes on la raça i les classes socials es diferencien. Per exemple, mostrant al personatge que pertany a una altra cultura com algú dolent o “tonto”. D’aquesta manera, els infants poden vincular la marginació que es veu en la pantalla amb el que viuen també en la societat. A través d’aquestes pel·lícules els nens aprenen, creant així estereotips establerts. Aquest fet es pot observar en pel·lícules com La sirenita, on el cranc, Sebastián, un personatge del qual tots es riuen i es “tonto”, té un accent cubà que sobresurt en comparació de la resta d’accents dels personatges, diferenciant, d’aquesta manera, el seu estatus social.

M’agradaria afegir que hem de tenir en compte que les coses que les nenes i els nenes aprenen, observant els dibuixos animats, són valors i creences, a vegades equivocats, que aniran interioritzant durant la seva infància. Idees i estereotips que actualment són un problema social, originaris de la diferència entre classes socials, la discriminació, etc. A més, s’ha de tenir en compte que a l’observar l’estereotip d’una princesa, s’aprecia la bellesa física (ha de ser prima), el amor, i tot lo perfecte per tenir un final feliç. I com tots sabem, la vida està composada per diverses coses que els nens i les nenes han d’aprendre, i al sentir-se identificats i identificades amb aquests personatges ideals, conclouen amb una idea de la vida que no és la que s’atansa a la realitat.

A més, també podem afirmar que en totes les pel·lícules de Dinsey apareixen personatges amb diferents personalitats, però sempre seguint el mateix estereotip de dolent, bo, bonic, varonil, i un final feliç, i això crea també valors com la “moda”, on els nens i les nenes les apliquen en el seu ambient més proper. Així, si la princesa està vestida d’alguna manera, elles també ho volen. Si l’home fort es musculós, ells també ho volen ser. Si el personatge “tonto” actua d’una altra manera, ells s’identifiquen, i tracten d’evitar ser així.

A banda de tot això, no es pot afirmar que les pel·lícules de Disney siguin dolentes pels infants ja que, hem de reconèixer, que aquestes segueixen veient-se des de fa moltes generacions i a tots ens il·lusiona de la mateixa manera la primera vegada que les veiem i, a més, són un material molt adequat per treballar les emocions amb els i les alumnes. El problema recau quan el dibuix animat està a l’abast de nens i nenes que no tenen cap criteri, i que són molt influenciables, per saber què està bé o malament, el que fomenta la creació de rols preestablerts erronis i que no estan en concordança amb la realitat. No obstant, som conscients que aquests dibuixos transmeten un entorn de felicitat i que, per tant, no són una mala influència per als nens i les nenes com altres dibuixos d’avui en dia.

Pel que fa a aquest respecte, també he de dir que els dibuixos actuals mostren al públic infantil molt diversos rols i estereotips el que dóna la possibilitat al infants d’escollir i adoptar el rol que ells i elles decideixin. Les pel·lícules Disney, com es pot observar, només transmeten un únic estereotip per la dona i per l’home.

Per últim, m’agradaria donar una importància a la figura de l’adult. Així doncs, aquest ha de ser el responsable de guiar a l’infant durant la visualització de les pel·lícules. És important que reflexionin amb ells i elles a mesura que van succeint els fets i ajudar-los a discernir el que és bo i el que és dolent i el que és, o no, real, per tal que aquests interpretin les pel·lícules de la manera més adequada i real possible.